L’Ampolla – 27/07/2013

Select album to play

previous next
 

Una de les cantades més multitudinàries de les comarques tarragonines. El Port Pesquer ens rep vestit de gal·la per acollir la cantada. Una estesa de cadires anuncien que la cosa serà “grossa”. L’escenari decorat amb temes mariners i ben falcat en previsió del vent que domina el territori. Ahir, però, estava de vacances i va respectar l’acte. En el seu lloc va apareixer una humitat que ens va deixar xops de cap a peus, recolzada en tot moment pels focos que il·luminen i escalfen -encara més- l’ambient.

La gent arriba puntual i omple, ràpidament, els seients. Des de l’escenari, s’observa, a dalt a la dreta, un mirador que s’obre al port. Els qui volen “palco”, aquest és el  lloc ideal. Abm un sentit autònom lloable, porten el seient de casa i s’arrengleren davant la barana. L’hora d’inici, les 11 del vespre, permet venir sopat i fer un agradable passeig fins el port de l’Ampolla.

La gent de l’Ampolla és acollidora i ve predisposada a passar-s’ho bé. És un públic entés, coneix les peces i participa, si cal, en les més conegudes. No cal dir que, en un lloc on repeteixes actuació durant tres anys consecutius t’exigeix ser agoserat en el repertori. La preparació és fonamental, motivar-se per oferir el millor de Veles i Vents, no afluixar en cap tema i arriscar per sorprendre. Ahir, el grup va estrenar tres temes: “Alfonsina y el mar”, “Barquejant” i “Habaneras de La Habana”; una zamba, un valset i un so cubà. Haig de dir que l’esforç dels instrumentistes va donar un resultat excel·lent, però és que tot el grup -des de l’equip tècnic i de muntatge fins la secció vocal- va estar a gran altura.

Van ser dues hores de concert amb un entreacte pel rom d’uns 15 minuts. Compartint sentiments… compartint emocions … compartint records … i forjant nous anhels i noves amistats. Un record molt emocionat a la “nostra” Maria, una jove seguidora discapacitada, que roman en el batec del grup.

Al final de la cantada, hi ha gent que vol fer-te partícip de les emocions que ha viscut, de lo bé que s’ho ha passat. Agrair-los l’escalf i la gratitud que ens demostren. Realment, som nosaltres els deutors. L’artista -si és que ens podem anomenar així- no és res sense el públic, sense aquests examen constant de l’escenari, sense el càlid aplaudiment i sense l’expressió facial d’haver arribat a acariciar el cor dels oients. Aquells ulls brillants, resplendents, no tan sols per l’humitat elevada i que ens fa entendre que hem fet bé la nostra feina.

Normalment, no sambem mai si tornarem a un lloc concret, depèn de molts factors dins la complicada situació actual de les administracions locals però el record que ens enduem cada any de l’Ampolla ja està al sarró.

Fins la propera amics..!

Cliqueu aquí   L’Ampolla 2013

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Creat per The Web Studio
Template original per Netstudio
 

 
 
previous next
X